En solidaritat amb les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils

  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
  • (+34) 934 914 112
  • whatsapp icon(+34) 646 815 553

7 LES INICIATIVES “SMART” I LES DESTINACIONS TURÍSTIQUES: EL CAS DE BARCELONA

LES INICIATIVES “SMART” I LES DESTINACIONS TURÍSTIQUES: EL CAS DE BARCELONA

Dra. Ester Noguer i Juncà (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)
Sr. Àlvar Sáez i Puig (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)

1. Introducció

Aquesta comunicació vol analitzar si a través del Big Data i Open Data és possible el desenvolupament d’aquest innovador concepte de ciutat. Intentarem descriure la vinculació entre activitat turística i filosofia “smart”, així com fer un repàs de les iniciatives “smart” relacionades amb el turisme que actualment s’estan duent a terme a la ciutat de Barcelona.

Així mateix, volem observar si els ciutadans es beneficien o tenen accés als nous avantatges, tant a la ciutat de Barcelona com a altres localitzacions.

És del nostre interès reflexionar sobre la idoneïtat de les polítiques “smart” per garantir la sostenibilitat de les destinacions turístiques, per aquest motiu descriurem propostes d “smart turisme” originades a diferents indrets de Catalunya.

1.1. Concepte

El concepte de smart city, o ciutat intel•ligent, es pot entendre com l’evolució d’una zona urbana desenvolupada, la qual, mitjançant la integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació eficient de les dades que es generen, dugui una gestió extraordinària de les àrees de mobilitat, sostenibilitat medi ambiental, economia, serveis, participació ciutadana i gestió municipal, a fi de propiciar la millora de la qualitat de vida dels seus habitants.

Una Smart City és una visió de desenvolupament urbà per integrar múltiples solucions sorgides de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), d'una manera segura per administrar els actius d'una ciutat - incloure actius de la ciutat, però no només es limiten als departaments de sistemes d'informació, si no a locals, escoles, biblioteques, sistemes de transport ,hospitals, plantes d'energia, xarxes de subministrament d'aigua, gestió de residus, les forces de l'ordre i altres serveis a la comunitat. L'objectiu de construir una Smart City és millorar la qualitat de vida mitjançant l'ús de tecnologia per millorar l'eficiència dels serveis i satisfer les necessitats dels residents. Les TIC permeten a les autoritats municipals interactuar directament amb la comunitat i la infraestructura de la ciutat, monitoritzant el que està succeint a la ciutat, cóm la ciutat està evolucionant, i la manera de permetre una millor qualitat de vida. A través de l'ús de sensors integrats amb sistemes de monitorització en temps real, les dades es recullen dels ciutadans i dispositius sent, processades i analitzades. La informació i els coneixements adquirits són claus per fer front a la ineficiència. (Musa, 2016)

Voldríem destacar que entre els aspectes més característics d’aquest concepte Smart i les iniciatives desenvolupades trobem el fet que existeix una interacció entre l’organització dels recursos locals i els seus usuaris mitjançant els recursos dels que s’han proveit els diferents serveis(així com les xarxes socials utilitzades per la difusió de la informació) i els dispositius mòbils dels seus usuaris. També és necessari tenir en compte com les tecnologies han fet que la captació de dades es facin en temps real, dotant als gestors públics de la informació optimitzada per a poder administrar de manera eficient els recursos. Fruit de l’oferta de serveis, els avenços tecnològics i la diversitat que conforma la ciutadania s’han observat des de fa uns anys una tendència a l’alça en una nova manera de col•laboració i cooperació entre els diferents actors i organitzacions.

1.2. Origen

Segons Libro Blanco Smart Cities (Cebrian et al., 2012). El continu desenvolupament dels nuclis urbanitzats ha anat provocant moviments migratoris des de l’interior cap aquests nuclis, fent que la densitat de població vagi incrementant. Algunes estimacions* preveuen que a l’any 2050 les ciutats podrien arribar a concentrar fins al 70% de la població, per aquest motiu és imprescindible la conscienciació dels diferents actors i serà necessari que sigui un tema prioritari a l’Agenda política, per tal que es produeixi la necessària aplicació d’aquelles polítiques públiques que cerquin l’eficiència i la sostenibilitat de les zones urbanes.

1.3. Actors impulsors

Les grans capitals mundials estan fent esforços per adaptar les seves ciutats a un model més sostenible i eficient que permetin absorbir i revertir els problemes que s’atribueixen a la superpoblació de les zones urbanes i de la petjada ecològica que deixen.
Existeixen diferents iniciatives pioneres, com ara la ciutat totalment planificada per ser Smart l’ecociutat Madur, situada a un desert a prop d’Abu Dhabi, també diversitat de societats comercials(com Living PlanIT) investiguen i formulen propostes sobre l’aplicació de la tecnologia a la millor gestió dels recursos. La combinació dels diferents actors està col•laborant per difondre i aprofundir en la tendència Smart mitjançant conferències, projectes i grups d’investigació.

2. Catalunya i la seva activitat turística

Actualment, Catalunya és una de les principals destinacions turístiques del món, tal com evidencien els 17,4 milions de turistes estrangers que visitaren el nostre país durant el 2015, i que generaren una despesa de 15.735,5M d’euros, unes xifres que representen un 3’9% més de visitants i un creixement del 4’1% de la despesa respecte al 2014. Però Catalunya també té un paper destacat dins del panorama turístic de l’Estat espanyol, ja que és la primera comunitat autònoma més visitada, seguida de Balears i Canàries, destins molt apreciats per la seva oferta de sol i platja (figures 1 i 2).

Any rere any augmenta el nombre de persones de fora de l’Estat espanyol que visiten Catalunya (figures 3 i 4). Aquest constant creixement s’explica per motius com el bon clima (temperatures suaus i poques pluges), el preu dels productes i serveis, la diversitat de propostes turístiques (esportives, culturals, de compres...) i la millora de les infraestructures (terminal 1 de l’aeroport del Prat, ampliació del port de Barcelona...), entre d’altres.

El gruix d’estrangers que arriben a Catalunya procedeixen dels anomenats “mercats tradicionals”, és a dir, de França, d’Anglaterra, d’Alemanya i d’Itàlia, els quals representen 54’1% del total de turistes i el 36’8% de despesa total. En aquest punt, és interessant fer esment del creixement de turistes dels Estats Units (la majoria d’ells arriben en creuer) i dels japonesos (els quals se senten atrets per la oferta cultural i de compres de la ciutat de Barcelona).

Però durant el 2015, i també als anys anteriors, no només aumenta el volum de visitants estrangers, sinó que també ho fa el de persones de la resta de l’Estat espanyol que opten per Catalunya. Entre aquest grup, destaquen els clients de la Comunitat de Madrid (24’4%), possiblement pel fet “d’anar a conèixer l’altra capital”, del País Basc (14’1%), per motius d’afinitat socio-cultural, i finalment, de la Comunitat Valenciana (13’2%), atesa la proximitat entre aquesta regió i Catalunya.

Un altre aspecte interessant a avaluar és el grau d’ocupació, tant dels estrangers com dels espanyols, en establiments d’allotjament turístic. Tal com es pot apreciar en la taula següent (figura 5), la tipologia d’allotjament preferida són els establiments hotelers, possiblement perquè, a diferència dels apartaments o dels càmpings, els amfitrions es poden oblidar de les tasques domèstiques per uns dies. Val a dir, que entre el públic domèstic (catalans que es desplacen per la geografia catalana), està creixent la demanda de turisme rural, sobretot per estades de cap de setmana llargs o de ponts.

Figura 5: Evolució del grau d’ocupació dels allotjaments turístics

Així doncs, el creixement exponencial de l’activitat turística que ha viscut Catalunya aquestes darreres dècades, ha suposat que molts municipis apostin, a fi de poder mantenir-se com a pol d’atracció turística durant molt temps, per les noves tecnologies com a instrument per millorar la gestió de tots aquells aspectes que afecten, al mateix temps, la població local i els turistes.

3. Iniciatives turístiques de filosofia smart a Catalunya

A Catalunya hi ha nombrosos ajuntaments que han aplicat les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per tal de garantir un desenvolupament sostenible, un augment de la qualitat de vida dels ciutadans, una gestió eficient dels recursos existents..., és a dir, aposten per aconseguir uns nuclis urbans sostenibles a nivell econòmic, social i ambiental.

Barcelona, que al 2015 va rebre prop de 9 milions de visitants, ha desenvolupat diversos projectes per tal que, tant la població local com els visitants, puguin gaudir de la ciutat el màxim possible. En primer lloc, trobem aplicacions de caràcter cultural com les guies turístiques BCN Visual, que presenta fotografies antigues d’edificis i de carrers de Barcelona; Les 10 Barcelones, que mostra els racons menys coneguts dels 10 districtes de la ciutat; BCN Paisatges, que permet descobrir els elements més singulars del paisatge urbà de Barcelona; o Turisme a les Corts, que presenta uns itineraris a peu per conèixer el barri barceloní de les Corts.

Entre les “aplicacions culturals”, cal esmentar les apps de museus i centres culturals, com BCN Museus, que presenta els museus agrupats per categories, del Park Güell (Park Güell, guia oficial de la zona monumental), del Museu Picasso (Museu Picasso), del Museu de les Cultures del Món de Barcelona (MCMB).

Així mateix, sobresurten les noves tecnologies d’esdeveniments efímers, les quals permeten veure el calendari d’actuacions, comprar entrades, llegir la bibliografia dels artistes...com per exemple el Festival Grec (Grec 2016), el Primavera Sound (Primavera Sound) i el Sònar (Sonar Festival Oficial).

També hi ha les aplicacions relacionades amb el transport i el trànsit. Dins d’aquesta categoria es pot distingir entre les relatives al transport públic i al transport privat. Entre les eines de les noves tecnologies referents al transport púbic es pot parlar de Urban Step Barcelona, una taula que s’actualitza constantment amb els horaris del metro, autobús, tram, etc, o de BCNbus, per conèixer el temps d’espera pel proper autobús, o entre d’altres, l’app Calcula la Ruta, per fer un càlcul aproximat de quan costa un determinat trajecte amb taxi. Per altra banda, en el sector del transport particular es pot mencionar Social Car, amb la qual es poden llogar vehicles (cotxes i furgonetes) entre particulars; blablacar, que posa en contacte conductors amb places disponibles i passatgers que volen fer el mateix recorregut; i appark B, per poder pagar l’estacionament en una zona verda i blava únicament pel temps d’ús.

Al mateix temps, existeixen nombrosos instruments relacionats amb el món de la gastronomia, tant per comprar productes sense haver d’anar físicament al comerç (Unplis o Mercats BCN) com per conèixer el tipus de cuina, la direcció o el telèfon d’un determinat restaurant (Fooding, Sommelier Gourmet, ¿qué te apetece comer hoy?, Slow Food Planet, Celicity...).

Hom troba també aplicacions per reservar habitacions en hotels, ja sigui per hores (ByHours.com), per nits senceres (Tonight, A prop d’aquí, Atrapalo), per aquells que viatgen amb mascotes (Mascotas Bienvenidas), per les persones de mobilitat reduïda (Accessibility), etc.

Les apps vinculades amb les compres són també abundants, com el directori d’empreses amb informació i ofertes Qvols Barcelona, la guia de les botigues del Passeig de Gràcia Barcelona Shopping Experience, o les guies dels centres comercials de La Maquinista, Glòries i el Maremagnum, entre d’altres.

Tanmateix, a més d’aquestes aplicacions més aviat pensades per aquelles persones que visiten Barcelona, s’han desenvolupat projectes més enfocats a millorar la vida dels residents de Barcelona, com ara la nova xarxa d’autobús organitzada amb línies verticals, horitzontals i diagonals perquè els usuaris l’entenguin més fàcil i intuïtivament; els semàfors intel•ligents, els quals tenen so per a les persones invidents però que aquest so només s’activa prement un botó que trobes al arribar al semàfor; i la Smartquesina, un model de parada d’autobús que compta amb una pantalla digital per saber el temps d’espera de l’autobús, connexió WIFI i uns ports USB per carregar els telèfons mòbils.

La idea de crear una ciutat intel•ligent que faciliti les relacions entre l’administració pública i la població ha portat a l’ajuntament de Barcelona a crear un catàleg digital (bcn.cat/opendata) amb notícies de les entitats de l’administració pública (contractacions i licitacions, subvencions i ajudes...) i dades socio-econòmiques (atur mensual registrat, incidències en el transport públic, carrerer de la ciutat, període de preinscripció escolar...).

Al mateix temps, i d’acord amb la filosofia de facilitar la vida a les persones, l’ajuntament de Barcelona ha creat una Oficina Virtual d’Atenció al Ciutadà (OVAC), situada a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Marina, on un mateix pot gestionar-se els volants dels padrons de residència i convivència, pot obtenir certificats de pagament d’impostos, pot realitzar queixes, incidències i suggeriments,... També han forjat un portal de tràmits (w.30.bcn.cat/APPS/portaltramits) on, per tal de guanyar temps i estalviar desplaçaments, poden fer digitalment tràmits tant els ciutadans (pagament d’impostos municipals, sol•licitud d’ajudes, sol•licitud del servei de teleassistència...) com les empreses (presentació de factures per a l’ajuntament i organismes autònoms, domiciliació bancària dels tributs municipals, registrar noms fiscals i comercials...).

Actualment les eines digitals són molt populars i la majoria de la població les utilitza gairebé cada dia, el consistori barceloní ha aprofitat aquesta realitat per mantenir un contacte directe entre els ciutadans i l’administració i conèixer què pensa la població que és més necessari al seu districte, com li agradaria que fos el parc infantil que estan construint al seu barri, quin és el pressupost que l’ajuntament ha destinat a la zona on viu... Per això ha creat diverses plataformes virtuals com ara Govern Obert (bcn.cat/governobert) on la població es pot posar en contacte directament amb els polítics, Plataforma de Coinnovació (bcn.cat/coinnovacio) on tots els ciutadans poden proposar idees i fer suggeriments, o en darrer lloc, Processos Participatius (bcn.cat/participació) on tothom for donar la seva opinió sobre els processos que té oberts l’ajuntament com millora de carrers, construcció d’espais públics, etc.
No obstant, les propostes per aconseguir ciutats intel•ligents no només s’estan portant a terme a la capital catalana, sinó que hi ha altres municipis que també estan treballant el concepte smart.

Sabadell, la capital del Vallès Oriental i on resideixen aproximadament 207.000 persones, treballa 5 eixos: el medi ambient (recollida selectiva de residus amb un sistema fix d’aspiració, sensors als contenidors per saber si s’han buidat o no, sistema de control de localització a temps reals dels camions recol•lectors, sensors d’humitat al 100% de les superfícies verdes de la ciutat per aturar el reg en cas de pluja o vent, regeneració d’aigua per a la neteja viària i pel reg de les superfícies verdes, ús de l’aigua pluvial per a la neteja dels autobusos municipals, etc.), la mobilitat urbana (sincronitzacions als semàfors amb més trànsit, semàfors amb tecnologia bluethoot per a les persones amb discapacitats visuals, una aplicació mòbil per saber el recorregut i el nombre de parades dels autobusos, codis QR a les parades d’autobús per saber el temps real d’espera, pagament de les zones blaves d’aparcament amb smarphones, panells a les entrades a la ciutat informant del grau d’ocupació dels pàrquings del nucli urbà, flota municipal amb 14 vehicles elèctrics -5 cotxes, 1 furgoneta, 3 motocicletes, 2 bicicletes i 3 quadricicles-, eficiència energètica (enllumenat públic amb làmpades de tecnologia LED, utilització d’energia geotèrmica i fotovoltaica als equipaments municipals, instal•lació de comptadors de consum elèctric a les llars de la ciutat), govern i ciutadania (seu electrònica per a la tramitació de burocràcia municipal, caixer automàtic per al pagament d’impostos, una APP per conèixer les activitats culturals que es fan a Sabadell, portal web de peticions dels ciutadans als departaments corresponents), competitivitat (creació d’un espai de coworking, cursos de formació en línia, instal•lació de fibra òptica a tota la ciutat), qualitat de vida (control del trànsit i de les incidències viàries a través d’una pantalla instal•lada a la oficina municipal de mobilitat, geolocalització del personal de teleassistència domiciliària).

Tots aquests projectes han convertit Sabadell en la segona ciutat de Catalunya en consum de gas liquat de petroli (permet un estalvi econòmic del 30% respecte a la benzina tradicional), el consistori ha pogut estalviar prop de 150.000€ gràcies a la implantació del sistema LED i 475.000€ amb la recollida pneumàtica de residus, la telegestió del reg i l’ús d’aigües regenerades.

Una altra ciutat de la demarcació de Barcelona que sobresurt dins de la categoria de ciutats intel•ligents és Sant Cugat del Vallès, un municipi de la comarca del Vallès Occidental d’aproximadament 88.000 habitants, que ha reduït un 30% el cost dels serveis municipals (un miler de tones de CO2) i un 70% la contaminació lumínica amb solucions com uns sensors volumètrics als contenidors d’escombraries i regulant la intensitat de l’enllumenat públic en funció del moviment de vehicles i de persones, entre d’altres mesures. Així mateix, Sant Cugat disposa des de principis del 2013 del primer carrer intel•ligent de Catalunya, el carrer Cèsar Martinell, on s’han instal•lat sensors i panells informatius perquè els conductors puguin saber les places d’aparcament disponibles, on l’enllumenat públic funciona o no depenent del trànsit de vianants, on uns sensors determinen el volum d’escombraries que hi ha als contenidors, on amb un sistema de bluethoot i de wi-fi es pot conèixer el temps necessari per recórrer el carrer d’un extrem a l’altre i on hi ha unes papereres de compactació solar.

Si ens centrem en la província de Girona, una població que des de l’any 2012 treballa en diversos projectes smart és Figueres. La capital de l’Alt Empordà, que té més de 45.000 habitants, ha col•locat sensors als semàfors dels carrers més transitats, sensors d’humitat, sensors del sòl, sensors de sorolls, sensors als aparcaments públics, ha creat una aplicació mòbil per conèixer el temps real d’espera de l’autobús...

En aquesta línia, cal esmentar que hi ha altres nuclis gironins que comencen a apostar per dissenyar ciutats intel•ligents, com per exemple Girona, on amb uns controls remots controlen el consum elèctric de tots els equipaments municipals, Olot, Lloret de Mar o l’Escala.

A la demarcació de Tarragona destaca la ciutat de Tarragona (132.199 habitants a l’any 2014). Aquesta ciutat, aprofitant la renovació urbana per a la celebració dels Jocs Mediterranis del 2017, ha creat la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, per tal gestionar i organitzar els esforços per fer de la ciutat una ciutat intel•ligent. L’entitat, que té com a patrons l’ajuntament de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, Repsol i Sorea, orienta la seva activitat cap a projectes relacionats amb l’aigua (implementant paulatinament comptadors de consum d’aigua, realitzant xerrades i col•loquis de conscienciació...), amb l’energia i el medi ambient (creació d’un parc amb asfalt semicalent, que és més sostenible), salut (dissenyant el WI-FIT, un joc interactiu d’exercicis físics que la gent gran pot utilitzar a les llars de jubilats de la ciutat), mobilitat (sensorització dels accessos a la Part Alta de la ciutat) i turisme i patrimoni (il•luminant amb LED la façana de l’ajuntament).

Entre els municipis de la província de Lleida cal parlar de la ciutat de Lleida. La capital, que té aproximadament 140.000 habitants, compta amb el projecte Lleida, smart green city.

Aquest municipi, a fi de fer la ciutat més sostenible i més eficient, ha perfilat unes polseres de teleassistència amb un codi QR per facilitar, en cas d’incident, la identificació de persones majors de 65 anys. Alhora, també ha instal•lat detectors als aparcaments públics i privats del centre de la ciutat, ha ideat una seu electrònica per fer gestions municipals sense haver d’anar físicament a l’ajuntament, ha col•locat diversos punts de recarrega de vehicles elèctrics...).
Així doncs, a través d’aquest recorregut de propostes smart, es pot observar que hi ha nombrosos municipis de la geografia catalana que aposten per les enormes possibilitats de les noves tecnologies per reduir la despesa municipal, per reduir la contaminació atmosfèrica, lumínica, acústica... en definitiva, fer una ciutat adaptada al futur i més agradable per als ciutadans.

4. Conclusions

El concepte smart és molt difús i està en progressiva evolució, però en línies generals, actualment, es podria descriure com la bona gestió dels recursos no renovables i l’aposta ferma per les energies renovables, a través de la interacció constant entre l’administració pública i la ciutadania, a través de l’ús de les noves tecnologies per estalvi de diners.

La filosofia Smart està basada en la millora de la recollida eficient de les dades, que propiciïn la millora de la gestió d’aquestes zones urbanes, en l’aplicació de les tecnologies als processos d’interuactuació i informació entre els gestors i els usuaris i en la cooperació entre els diferents actors que conformen la nostra societat.

Cal anotar, que l’aplicació de les tendències Smart beneficia de manera molt directa els ciutadans. Ara bé, a conseqüència de la poca divulgació que es fa d’aquesta filosofia, la població no és conscient dels seus beneficis, tant actuals com de les generacions futures. Així mateix, també en surten beneficiats els visitants, ja que sense cap cost addicional poden accedir a una enorme quantitat d’informació que els hi facilita la seva estada (visites virtuals, guia de restaurants, traductor, etc.).

En un temps en el qual les zones urbanes han passat a ser el motor de l’activitat econòmica i on cada vegada la densitat de població és major, considerem que el concepte de les Smart Cities han de situar al ciutadà a l’eix central de la seva gestió.

Propostes de millora

Entre les nostres propostes de millora creiem que caldria fomentar els projectes Smart entre els sectors privats turístics (hotels, companyies aèries...) i no turístics (empreses comercials, logístiques...), ja que actualment estan molt centrats en el sector públic.

Alhora, i donat que hem pogut apreciar que és un tema molt centrat en les àrees urbanes, considerem oportú aplicar-ho a zones menys poblades i als entorns rurals, i conseqüentment, aconseguir una major eficiència del sector primari i una millora a la qualitat de vida dels seus habitants.

I arribats a aquest punt, ja només ens queda preguntar-nos si l’aplicació d’instruments Smart es convertirà pot esdevenir, en un període curt de temps, un element diferenciador per algunes destinacions, com passa actualment amb els aliments km 0, o bé seguirà essent un concepte associat a les administracions públiques.

 

 

 

5. Bibliografia i webgrafia

Cebrián, I., Ingelmo, R., Martínez, F., Pastor, T., Serna, S. and Valero, L. (2012). El libro blanco de las smart cities. Madrid: Enerlis, Ernst and Young, Ferrovial and Madrid Network.

Musa,S.(2016).SmartCity Roadmap. [online].

Disponible a https://www.academia.edu/21181336/Smart_City_Roadmap. [Consultat 30 d’octubre de 2016].

Ciudad inteligente. [online]. Disponible a https://es.wikipedia.org/wiki/Ciudad_inteligente [Consultat 30 de octubre de 2016].

Instituto Nacional de Estadística [online]. Disponible a http://www.ine.es/ [Consultat 1 de novembre de 2016].

Seizing The Next Decade [online]. Disponible a http://masdar.ae/ [Consultat 1 de novembre de 2016].

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferencies.

Per saber més sobre les cookies que utilitzem i com eliminar-les, visiti Política de cookies

Accepto

POLÍTICA DE COOKIES

Aquest web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, l'usuari té l'opció d'impedir la generació de 'cookies' i l'eliminació de les mateixes mitjançant la selecció de la corresponent opció en el seu navegador. En cas de bloquejar l'ús de 'cookies' en el seu navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Què és una 'cookie'?

Una 'cookie' és un petit fragment de text que els llocs web envien al navegador i que s'emmagatzemen en el terminal de l'usuari, el qual pot ser un ordinador personal, un telèfon mòbil, una tableta, etc. Aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la seva visita, com l'idioma i les opcions preferides, la qual cosa pot facilitar la seva propera visita i fer que el lloc resulti més útil en personalitzar el seu contingut. Les 'cookies' exerceixen un paper molt important, en millorar l'experiència de l'ús de la web.

Com s'utilitzen les 'cookies'?

En navegar per aquest portal web l'usuari està acceptant que es puguin instal·lar 'cookies' en la seva terminal i que ens permeten conèixer la següent informació:
Informació estadística de l'ús de la web.
El 'login' de l'usuari per mantenir la sessió activa a la web.
El format de la web preferent en l'accés des de dispositius mòbils.
Les últimes cerques realitzades en els serveis de la web i dades de personalització d'aquests serveis.
Informació sobre els anuncis que es mostren a l'usuari.
Informació de les enquestes en les quals ha participat l'usuari.
Dades de la connexió amb les xarxes socials per als usuaris que accedeixen amb el seu usuari de Facebook o Twitter.

Tipus de 'cookies' utilitzades

Aquesta web utilitza tant 'cookies' temporals de sessió com 'cookies' permanents. Les 'cookies' de sessió emmagatzemen dades únicament mentre l'usuari accedeix a la web i les 'cookies' permanents emmagatzemen les dades en el terminal perquè siguin accedits i utilitzats en més d'una sessió.

Segons la finalitat per la qual es tractin les dades obtingudes a través de les 'cookies', el web pot utilitzar:

'Cookies' tècniques

Són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts per a la difusió de videos o so.

'Cookies' de personalització

Són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en la seva terminal o que el propi usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del com accedeix al servei, el disseny de continguts seleccionat, geolocalización del terminal i la configuració regional des d'on s'accedeix al servei.

'Cookies' publicitàries

Són aquelles que permeten la gestió eficaç dels espais publicitaris que s'han inclòs a la pàgina web o aplicació des de la qual es presta el servei. Permeten adequar el contingut de la publicitat perquè aquesta sigui rellevant per a l'usuari i per evitar mostrar anuncis que l'usuari ja hagi vist.

'Cookies' d'anàlisi estadística

Són aquelles que permeten realitzar el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris en els llocs web. La informació recollida mitjançant aquest tipus de 'cookies' s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web, aplicació o plataforma i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris d'aquests llocs, amb la finalitat d'introduir millores en el servei en funció de les dades d'ús que fan els usuaris.

'Cookies' de tercers

En algunes pàgines web es poden instal·lar 'cookies' de tercers que permeten gestionar i millorar els serveis oferts. Com per exemple, serveis estadístics de Google Analytics i Comscore.