• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
  • (+34) 934 914 112
  • whatsapp icon(+34) 646 815 553

5 LA PLANIFICACIÓ DELS ESPAIS TURÍSTICS: APROXIMACIÓ TEÒRICA

LA PLANIFICACIÓ DELS ESPAIS TURÍSTICS: APROXIMACIÓ TEÒRICA

Dra. Ester Noguer i Juncà (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)
Sr. Àlvar Sáez i Puig (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)

 

Resum

Quan hom observa i estudia una destinació turística s’adona que és un indret on no només hi ha turistes i infraestructura turística,

sinó que també hi viu població local. Un enclavament turístic és el resultat de la suma de la zona d’atracció, més la zona complementària, més la zona residencial, és a dir, és un mateix cercle en el qual conviuen i es relacionen els hostes i els amfitrions.

Paraules clau: espai turístic, hostes, residents, planificació territorial.

Introducció:

Les destinacions turístiques són realitats territorials on únicament s’hi troben turistes? O les destinacions són també espais on conviuen hostes i amfitrions?.

Certament, el desenvolupament de qualsevol forma de turisme en una àrea determinada afecta i altera, inevitablement, a més de l’entorn físic, la vida de la població resident.

Així doncs, podem dir que les destinacions són el resultat d’una interrelació entre un espai d’atracció (on es localitzen els principals atractius del destí), un espai complementari (on s’ubiquen les infraestructures que necessita i desitja el turista), i un espai residencial (el lloc on resideix la població local).

D’acord amb aquesta idea, el present article es centra en explicar les peces que composen el paisatge turístic de qualsevol destinació, tenint en consideració que en un mateix territori hi conviuen tres espais amb usuaris, funcions i finalitats molt diferents, i a vegades, fins i tot, oposades (figura 1).

 

 

L’espai d’atracció:

L’espai d’atracció és on s’ubiquen els nodes, els sight seen, aquells elements (moltes vegades estereotipats i arquetípics) que formen l’imaginari del lloc en la ment de l’individu. Els turistes volen visitar aquests punts per poder re-conèixer allò que ja han vist anteriorment i verificar que “la realitat” és tal com se l’havien imaginat (“això és tal i com hem pensava!”).

El turista escull una determinada destinació perquè se sent atret per un fragment d’aquell espai. La localització i delimitació d’aquest fragment d’atracció a vegades és molt senzill, però altres vegades, esdevé una tasca molt difícil.
El turisme es basa en el fet que només uns pocs atributs desperten el interès del potencial visitant. Evidentment que a la zona hi ha molts altres atractius, però els que fan que l’individu es decanti per un lloc són pocs, o potser només un. Per exemple, a Pisa, l’atribut que desvetlla el interès del visitant és la torre inclinada, mentre que a Irlanda és l’ambient natural i rural del territori.

Dins l’espai d’atracció s’hi troben uns atributs a priori i uns atributs in situ (figura 2). Tant l’espai d’atracció genèric, com l’espai d’atributs a priori i l’espai d’atributs in situ prenen una forma geogràfica i es poden cartografiar.

Figura 2: L’espai d’atracció i els seus atributs. (Font: elaboració pròpia).

Els atributs a priori són aquells atributs universals que generen la competència entre destinacions. Així, si per exemple es pronuncia la paraula Argentina, tant aquell individu que té un concepte no convencional i “extravagant” del què és viatjar i “fer turisme”, com aquell altre que ho entén com una activitat més en la línia del turisme de masses, ambdós ho assimilaran a uns determinats atributs.

Però, quan el turista arriba al lloc s’amplia l’espai d’atracció i apareixen els atributs in situ. Un cop l’individu ha arribat a la destinació, l’espai d’atracció s’omple de més nodes ja que el turista sent la necessitat de tenir una experiència vital. Aquest espai d’atributs in situ no és tan genèric com els atributs a priori, sinó que depèn en gran mesura de les característiques individuals i socio-culturals del visitant.

En la delimitació de l’espai d’atracció, de l’espai d’atributs a priori i de l’espai d’atributs in situ hi intervé, no només la gestió dels organismes polítics competents i dels diversos agents turístics que operen a la regió, sinó que també hi tenen una gran influència les característiques socials i demogràfiques de l’individu, les seves prioritats, la seva experiència viatgera...

La gran majoria de vegades, els espais d’atracció són molt difícils de gestionar perquè estan formats per elements tangibles i per elements intangibles. Un cas d’espai d’atracció per atributs intangibles és el Tibet, on els visitants acostumen a desplaçar-s’hi atrets per una idea d’espiritualitat, de trobada amb un mateix i de descans de la ment.
Per tal de gestionar de manera adequada l’espai d’atracció, cal que els gestors turístics treballin tres aspectes fonamentals. En primer lloc, es necessari conèixer molt bé com actuen les persones en els seus llocs d’origen, i així poder analitzar més encertadament el seu comportament en la destinació.

En segon lloc, es imprescindible que els gestors assumeixin que no estan gestionant un conjunt de recursos i d’establiments, sinó que estan gestionant una visita, és a dir, una experiència completa. És per aquesta raó que els agents turístics implicats han d’esforçar-se per dissenyar productes específics en base a continguts, horari-temps i circuit-lloc.

I en tercer lloc, cal una comunicació eficient entre la destinació i el mercat emissor perquè el turista potencial sàpiga que disposa de més d’un itinerari, que hi ha un aforament màxim en un determinat lloc o que hi ha restriccions d’accés en tal altre atractiu.

Finalment, cal esmentar que en els espais d’atracció s’acostumen a produir dos tipus de concentracions. Una concentració temporal, un problema inherent al sector turístic que, en molts casos, no té remei; i una concentració espacial, millorable amb polítiques de gestió de fluxos (peatonalització dels carrers, expulsió del trànsit rodat dins el nucli...).

L’espai complementari:

L’espai complementari és l’espai de suport que apareix, com a conseqüència de la lògica natural dels éssers humans, per aprofitar-se de l’existència d’uns nodes i/o d’uns espais semiològics.

És la zona on s’ubica la oferta d’empreses turístiques. Habitualment, s’hi troben hotels, apartaments turístics, agències de viatges receptores, comerços, empreses que organitzen activitats per la regió...

A vegades, el turisme crea uns paisatges turístics en els quals l’espai complementari és també l’espai d’atracció. El solapament entre l’espai d’atracció i l’espai complementari suposa l’aparició dels resorts, ben visibles en zones com Cuba, el Carib o Les Vegas.

La qüestió de l’anàlisi de l’espai complementari condueix a considerar, d’una banda, la problemàtica de la fricció de la distància, i d’altra banda, l’assumpte dels símbols turístics que caracteritzen l’espai complementari.

La fricció de la distància fa referència al fet que, per lògica geogràfica, la oferta turística tendeix a situar-se a prop dels nodes. Però, arriba un punt que l’espai que envolta el node està completament saturat. Aquesta saturació provoca que la oferta turística s’hagi de situar a tanta distància del node, que faci que la creació d’un negoci turístic perdi el sentit. Així, per exemple, situar una botiga de souvenirs a cinc quilòmetres del centre de la ciutat de Cuzco és il•lògic i inviable.

Així doncs, és imprescindible comptar amb una bona gestió de l’espai complementari. Si no hi ha gestió, la lògica de la rendibilitat ocasiona que els establiments turístics se situïn molt a prop del node, fins al punt de saturar l’espai. És a dir, en absència de gestió es tendeix de forma natural a la concentració. Aquest procés de saturació de l’espai es conegut com turistificació (concepte atribuït a l’economista brasiler Stephen Kanitz).

Un segon repte que es presenta als espais complementaris són la presència de símbols turístics, els quals poden produir celebració o rebuig al visitant, independentment si son símbols universals o locals.

El turista pot celebrar o rebutjar la presència de determinats símbols turístics. A un visitant li pot agradar que el destí compti amb certs símbols turístics, però, al mateix temps, un altre visitant, pot valorar negativament la presència dels mateixos símbols turístics que l’altre visitant havia valorat positivament. Així, per exemple, si en l’interior d’un parc natural s’hi localitzen hotels, restaurants o botigues, un individu, com a turista, pot celebrar-ho (ja li agrada tenir ben a prop aquest equipaments), o bé rebutjar-ho (en un espai natural, que és atractiu perquè hi ha intervingut poc la mà de l’ésser humà, no hi pot haver aquest tipus d’infraestructures).

L’estudi dels símbols turístics que caracteritzen l’espai complementari també ha de considerar el binomi universal/local. A les destinacions turístiques hi ha símbols d’estètica universal, com ara els aeroports, els centres comercials i malls, i les avingudes comercials. L’existència d’aquests símbols genera els espais coneguts a no llocs i espais macdonalitzats. Se’ls anomena no llocs i macdonalitzats perquè els establiments que es localitzen en aquests indrets apliquen les mateixes pautes estètiques en tots els seus negocis de qualsevol punt del món. Aquest fet té com a conseqüència l’aparició d’espais clonats i uniformes, els quals són visibles tant als Estats Units, com a Polònia o a Nova Zelanda.

Cal dir, però, que molts turistes busquen la comoditat d’un Starbucks, d’un MacDonald’s o d’un Hard Rock Café perquè els dóna una seguretat.

Aquesta tendència homogeneïtzadora que suposa la colonització de places, carrers i altres i altres espais públics per part d’una publicitat, un mobiliari públic i una oferta de restauració i comerç sense caràcter ni sabor local, redueix la singularitat i l’atractiu de la ciutat.

A les franquícies comercials i de restauració que s’instal•len en ciutats històriques o enclavaments turístics per aprofitar-se econòmicament del flux turístic, poc els hi importa la singularitat del lloc. I, els gestors turístics, han de tenir molt present aquest fet per tal de no destruir la mare dels ous.

No obstant, en algunes ocasions, aquesta estètica universal és tan grandiosa i tan destacable que esdevé uns dels principals atractius del destí. Aquest és el cas de Japó, on les avingudes fornides de transnacionals –(MacDonald’s, Kentucky Fried Chicken, Zara, Berska...), amb rètols lumínics escrits en japonès i amb una música estrident, són un factor important d’atracció de visitants.

A vegades, però, aquests símbols de l’espai complementari, com hotels o apartaments turístics, poden seguir uns cànons estètics locals. Això suposa que es dissenya l’espai complementari, és a dir, d’oferta turística, respectant les línies arquitectòniques tradicionals del lloc. Aquest és el cas de Cuzco, que ha organitzat un espai complementari respectant l’arquitectura colonial. Els hotels i els allotjaments per hostes es troben en patis, “haciendas” i cases tradicionals de la població resident.

Així doncs, podem observar que l’espai complementari pot, o bé adoptar una forma camaleònica i eliminar totes les particularitats de l’espai, o bé adoptar una forma més local i crear paisatges propis i singulars.

L’espai residencial:

Dins un mateix espai turístic, habitualment, també hi ha una zona residencial, és a dir, una àrea on viu la població local.

L’espai residencial tendeix de manera natural a dissociar-se de l’espai complementari i de l’espai d’atracció per múltiples raons, entre elles pel valor del sòl. En nombroses ocasions, els terrenys i els habitatges que estan dins els espais d’atracció i complementaris tenen un preu tan excessivament elevat, que la població local opta per instal•lar-se en punts més allunyats del centre turístic.

L’espai residencial tendeix a dissociar-se, no només perquè la població local sent la necessitat de disposar d’un “espai sense turistes” bastidor, sinó també per un problema de competència d’usos. Tot sovint, l’especulació urbanística en els espais d’atracció i complementaris és tan ferotge, que els residents es desplacen cap a zones dels entorns menys afectades per l’augment del preu dels habitatges.

A vegades, l’espai residencial tendeix a estar dissociat per lògica territorial. Aquest fet es produeix a Sant Feliu de Guíxols, on, des dels inicis del turisme al municipi, l’espai freqüentat pels turistes ha estat, i continua estan, separat de l’espai dels residents.

Altres vegades, l’existència d’espais extremadament freqüentats per turistes ocasiona la desaparició de l’espai residencial. Això s’ha esdevingut en ciutats com Venècia o Hammamet.

O als nous destins turístics del Carib i del sud-est asiàtic, on l’espai dels turistes acostuma a estar separat de l’espai dels residents, i conseqüentment, els amfitrions (residents) i els hostes (turistes) viuen en comunitats separades.
No obstant, malgrat els intents de separació entre “zona de turistes” i “zona de residents”, els turistes tenen una tendència voyeur i volen visitar l’espai residencial. Aquest fet genera situacions de tensió i de rebuig de la població local cap als turistes, ja que els locals no volen ser vistos.

La relació entre amfitrions i hostes acostuma a ser tensa i difícil per varies raons. Una d’elles és conseqüència del fet que els productors i els consumidors dels serveis turístics estan en el mateix espai i en el mateix instant. Aquesta inseparabilitat genera problemes culturals, d’identitat, de mercantilització (els turistes fotografien els residents, tanmateix, aquests no volen ser fotografiats perquè se senten utilitzats com a souvenirs),...

Conclusions:

En les pàgines anteriors hem pogut observar que les destinacions turístiques estan integrades per tres subespais (atracció, complementari i residencial) amb característiques i problemàtiques ben diferents. Aquesta realitat fa que la planificació territorial dels espais turístics sigui una tasca molt complexa i que requereixi comptar amb una visió holística, és a dir, cal formar equips de treball multidisciplinaris (geògrafs, sociòlegs, economistes, turistòlegs, població local...).

No obstant, la planificació és absolutament necessària per a la gestió sostenible dels recursos turístics, per garantir la prosperitat de la comunitat local, per maximitzar la satisfacció del visitant i per assegurar la competitivitat respecte d’altres destinacions. En definitiva, no hi ha dubte que la planificació de l’espai turístic és un instrument central del desenvolupament turístic.

 

 

Bibliografia:

CALABUIG, S. (2006). “La gestió turística local en el litoral català: una lectura des de la dialèctica socioespacial” [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona.
DONAIRE, J.A. (2008). Turisme cultural: entre l’experiència i el ritual, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel.la.
GALÍ, N. (2005). “Mirades turístiques a la ciutat. Anàlisi del comportament dels visitants del Barri Vell de Girona” [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona.
MACCANELL, D. (2003). El turista: una nueva teoría de la clases ociosa, Barcelona, Editorial Melusina.
NOGUÉ, J. (2005). “Paisatge i identitat territorial en un context de globalització”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Nº 60, PP 173-183.
NOGUÉ, J. (2009). “Paisaje, territorio y sociedad civil”. A M. Ballés, J.F. Nieto i M. Salvatierra (Eds.), Retorno al paisaje. El saber filosófico, cultural y científico del paisaje en España, València, Editorial EVREN, PP 217-242.
NOGUER, E. (2014). “La imatge turística del Pirineu català: el cas de la Vall de Camprodon” [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona.
SHIELDS, R. (1992). Places on the margin: alternative geographies of modernity, Londres, Editorial Routledge.
SMITH, V. (ed.) (1992). Anfitriones e invitados. Antropología del turismo, Madrid, Endimión (Turismo y Sociedad).
URBAIN, J.D. (2006). “Del turisme al turista, o el món inesgotable?”. Noves polítiques per al turisme cultural: reptes, ruptures, respostes (Nexus), Nº 35, pp. 20-29.
URRY, J. (2002). The Tourist Gaze, Londres, Sage Publications (Theory, culture & society).

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferencies.

Per saber més sobre les cookies que utilitzem i com eliminar-les, visiti Política de cookies

Accepto

POLÍTICA DE COOKIES

Aquest web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, l'usuari té l'opció d'impedir la generació de 'cookies' i l'eliminació de les mateixes mitjançant la selecció de la corresponent opció en el seu navegador. En cas de bloquejar l'ús de 'cookies' en el seu navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Què és una 'cookie'?

Una 'cookie' és un petit fragment de text que els llocs web envien al navegador i que s'emmagatzemen en el terminal de l'usuari, el qual pot ser un ordinador personal, un telèfon mòbil, una tableta, etc. Aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la seva visita, com l'idioma i les opcions preferides, la qual cosa pot facilitar la seva propera visita i fer que el lloc resulti més útil en personalitzar el seu contingut. Les 'cookies' exerceixen un paper molt important, en millorar l'experiència de l'ús de la web.

Com s'utilitzen les 'cookies'?

En navegar per aquest portal web l'usuari està acceptant que es puguin instal·lar 'cookies' en la seva terminal i que ens permeten conèixer la següent informació:
Informació estadística de l'ús de la web.
El 'login' de l'usuari per mantenir la sessió activa a la web.
El format de la web preferent en l'accés des de dispositius mòbils.
Les últimes cerques realitzades en els serveis de la web i dades de personalització d'aquests serveis.
Informació sobre els anuncis que es mostren a l'usuari.
Informació de les enquestes en les quals ha participat l'usuari.
Dades de la connexió amb les xarxes socials per als usuaris que accedeixen amb el seu usuari de Facebook o Twitter.

Tipus de 'cookies' utilitzades

Aquesta web utilitza tant 'cookies' temporals de sessió com 'cookies' permanents. Les 'cookies' de sessió emmagatzemen dades únicament mentre l'usuari accedeix a la web i les 'cookies' permanents emmagatzemen les dades en el terminal perquè siguin accedits i utilitzats en més d'una sessió.

Segons la finalitat per la qual es tractin les dades obtingudes a través de les 'cookies', el web pot utilitzar:

'Cookies' tècniques

Són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts per a la difusió de videos o so.

'Cookies' de personalització

Són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en la seva terminal o que el propi usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del com accedeix al servei, el disseny de continguts seleccionat, geolocalización del terminal i la configuració regional des d'on s'accedeix al servei.

'Cookies' publicitàries

Són aquelles que permeten la gestió eficaç dels espais publicitaris que s'han inclòs a la pàgina web o aplicació des de la qual es presta el servei. Permeten adequar el contingut de la publicitat perquè aquesta sigui rellevant per a l'usuari i per evitar mostrar anuncis que l'usuari ja hagi vist.

'Cookies' d'anàlisi estadística

Són aquelles que permeten realitzar el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris en els llocs web. La informació recollida mitjançant aquest tipus de 'cookies' s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web, aplicació o plataforma i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris d'aquests llocs, amb la finalitat d'introduir millores en el servei en funció de les dades d'ús que fan els usuaris.

'Cookies' de tercers

En algunes pàgines web es poden instal·lar 'cookies' de tercers que permeten gestionar i millorar els serveis oferts. Com per exemple, serveis estadístics de Google Analytics i Comscore.