• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
  • (+34) 934 914 112
  • whatsapp icon(+34) 646 815 553

3 DEL PRODUCTE CULTURAL AL TURISME CULTURAL: EL CAS DEL CAMÍ DE SANTIAGO

DEL PRODUCTE CULTURAL AL TURISME CULTURAL: EL CAS DEL CAMÍ DE SANTIAGO
Dra. Ester Noguer i Juncà (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)
Sr. Àlvar Sáez i Puig (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)

Resum:

Actualment les propostes turístiques relacionades amb la cultura són diverses, possiblement perquè la demanda, atès que té un nivell de formació més alt, cerquen propostes experiencials, és a dir, la idea del “gaudir aprenent”. En aquest article, s’aborda el cas del Camí de Santiago com a exemple d’un producte cultural en constant creixement.
Paraules clau: Producte cultural, turisme cultural, Camí de Santiago.

Introducció:

Segons Juan Tresserras (2003) el producte cultural és el resultat final d’un procés de posada en valor del recurs patrimonial [cultural, natural, tangible i intangible], el qual passa per diverses fases: d’identificació, conceptualització, creació i gestió del producte cultural. Per tant, el producte cultural és el recurs patrimonial, sobre el que es pot realitzar una activitat (visitar, assistir, participar, estudiar, comprar, menjar, etc.) per què està formulada una proposta d’accessibilitat al mateix (cultural, temporal, espaial i econòmica) per part del públic.

Quan el producte cultural es promociona (es fa accessible al públic) es converteix en oferta cultural, és a dir que es realitza un programa amb accions de comunicació, generals o específiques, dirigides a un públic determinat (publicitat, fulletons, llibres, webs, catàlegs, etc.).

El públic, atret pel producte cultural promocionat, realitza el consum cultural. Aquest és la realització per part del públic de la/es activitat/s proposada/es en el producte cultural. Els gestors turístics parteixen de l’existència de productes culturals per estructurar l’oferta turística cultural mitjançant de les xarxes de venda i/o de comunicació turística (DeCArli, 2008).

Segons Santana Talavera (2003) el consum cultural està fonamentat en qüestions estètiques i no en el coneixement, l’actitud romàntica és la més comuna en els turistes que s’apropen al patrimoni cultural. És una mirada nostàlgica del passat.

La cultura ha passat a ser una exigència de molts ciutadans, un producte per la distracció, a un dels consums més habituals; de ser elitista a ser consumida en massa. En aquest àmbit entenem, llavors, el concepte de mercantilització de la cultura, amb l’exponent més expressiu que és la modalitat del turisme cultural. Amb aquesta forma de fer turisme, la cultura, com a manifestació de la identitat, del saber i de la història dels pobles, es converteix en una mercaderia, és a dir, en un bé que pot ser demandat i consumit (Herrero Prieto, Sanz Díez i Sanz Lara, 2002: 62).

En l’article 8 de la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural de l’any 2001 s’afirma, en un sentit més restrictiu, que els béns i serveis culturals que, en la mesura són portadors d’identitat, de valors i sentit, no han de ser considerats com mercaderies o béns de consum, sinó respectar-se per la seva diversitat.

Els productes culturals són un servei més que els turistes demanden i consumeixen. Segons Urry (1990) estem parlant no d’un consum d’objectes sinó d’un consum de serveis.

En el turisme cultural es produeix una simbiosi perfecta entre les nocions de cultura com a procés (identificació de pobles i èpoques) i cultura com a producte (manifestacions artístiques i històriques dels dits pobles i èpoques), que s’identifiquen en un segment determinat del mercat turístic.

Es contemplen tres tipus de turistes culturals en funció del seu grau d’interès i de la intensitat del consum de productes culturals. Per una part es parla de “monomaniàtics, bulímics i ocasionals” (de Cluzeau, 2000:9) i per altra d’ “especialistes, motivats i ocasionals” (Greffe, 2002:59) representant els ocasionals en són la majoria (Op. Cit. Fayos, Gónzalez-Gallarza i Mallor, 2013).

Segons García Canclini (2007) aquells que absolutitzen la utilitat mercantil del patrimoni cultural solen desentendre’s dels sentits acumulats en aquella història dels usos del patrimoni. Seleccionen un ritual o una època i n’eliminen altres, segons pugui convertir-se en un espectacle vendible. El turisme pot consistir en quelcom més que empaquetar productes culturals.

El turisme cultural a priori pot semblar englobar un conjunt homogeni i inclús reduït de productes culturals, no obstant això, gaudeix d’una realitat diversificada i heterogènia. No només contempla les visites a museus, conjunts històrics o jaciments arqueològics, sinó que totes les manifestacions culturals, la gastronomia, fires d’art, artesania, dit d’altre mode, tot signe d’identitat cultural forma part del turisme cultural. El turisme cultural té un mercat propi, encara que la tendència apunta a una generalització del mateix. El turisme cultural ha de suposar un efecte positiu sobre els recursos i productes culturals, ja que contribueix al seu manteniment, preservació i protecció (André, Cortés i López, 2003).

Segons Mantecón (2005) el mercat potencial de l’oferta cultural no és només qüestió de preu, sinó també de comptar amb les disposicions incorporades i adequades per poder distingir, avaluar i gaudir de les pràctiques i productes culturals.

Troncoso i Almirón (2005) consideren que el patrimoni no s’ha de convertir només en una mercaderia, és un objecte de consum més. Es diu que la mercantilització econòmica del patrimoni portada a l’extrem, per l’activitat turística, pot resultar en la destrucció del recurs patrimonial en el qual ella es faci.

En aquest sentit Ruiz (1997) ens diu que en el turisme cultural la rendibilitat econòmica directa de l’operador no és, en principi, la prioritat, com succeeix en altres tipus de productes turístics (sol i platja, negocis, congressos, golf, nàutic, etc.). Si no s’accepta aquesta base de partida, el turisme anirà en contra dels interessos culturals i econòmics de la població i el país per què serà destructiu.

Segons Ballart i Tresserras (2008) mentre no predomini aquest ús econòmic del patrimoni es podrà evitar la pèrdua de relació entre el context i el seu significat original. S’ha de cercar, en la mesura possible, mantenir intacte el seu valor patrimonial en el present.

Schmilchuk (2000) afirma que la investigació quantitativa i qualitativa del consum cultural pot fer-nos conèixer com es configuren les concepcions col•lectives del patrimoni, els criteris de visualització i valoració vigents en diversos sectors de la societat, per generar alineaments en les polítiques culturals i en la programació dels museus. Dita autora afirma que la desigual distribució de l’educació formal i els ingressos coincideixen amb els desequilibris entre l’ oferta i el consum cultural. García Canclini (1991) conclou que per arribar a aquest nivell de coneixements es requereixen estudis sociològics que considerin amb més atenció les característiques de la vida quotidiana de les persones: els seus ritmes de vida i l’ ocupació, les seves obligacions familiars, les tradicions de grup, les relacions comunitàries, tant com la seva edat i sexe (op. Cit. Scmilchuk, 2000, p. 89).

En definitiva segons Ruiz (1997) el desenvolupament de productes culturals dins l’àrea del turisme cultural hauria de tenir en compte els següents elements:

            1. Prioritat de l’element conservació sobre el comercial
            2. Rigorosa anàlisi de la viabilitat i gestió sostenible dels productes de turisme cultural.
            3. Planificació integral, especialment urbanística.
            4. Compensacions fiscals als municipis històrics
            5. Participació de la població.

Segons Vera i Dávila (1995) hi ha dues ofertes de turisme cultural, una primera és l’oferta permanent, associada als equipaments culturals (museus, monuments) que arriba al seu major exponent quan es troba integrada en conjunts històrico-artístics de grans aglomeracions, on configuren vertaders espais culturals (Milà, París, Roma, Barcelona). I una segona, que està integrada amb la primera, és l’oferta cultural relacionada amb esdeveniments i manifestacions: espectacles, exposicions, trobades, etc. Una prova del seu èxit és quan es troba combinada amb l’anterior, com ve succeint en les ciutats italianes, on el patrimoni musical i teatral serveix de suport a la resta d’activitats culturals de les ciutats.

L’exemple del Camí de Santiago:

Un exemple destacat de producte cultural amb èxit és el Camí de Santiago, un itinerari amb diferents variants: el Camí Francès, el Camí del Nord, el Camí Primitiu, la Via de la Plata o Camí del Sud, Camí Portuguès, el Camí de Sant Jaume, etc.

I perquè aquests darrers anys el nombre de persones que fan aquest camí ha augmentat tant exponencialment?. El motiu principal es deu a l’impuls que, durant la dècada de 1980, la Xunta de Galícia va donar a aquest producte turístic, fent un intens treball de promoció, senyalització, acondicionament... Des d’aquell moment, diferents zones del territori espanyol han posat en valor els recursos vinculats amb aquest itinerari medieval, com és el cas de Junta de Castilla-León, la Comunidad Foral de Navarra, etc.

A partir de la declaració, a l’any 1987, d’aquesta ruta com a Itinerari Cultural Europeu han estat diversos els països europeus que han apostat per donar a conèixer i gestionar el seu patrimoni xacobeu, com ara Portugal, Àustria o Polònia, entre d’altres.

L’èxit d’aquest Camí es visible en el nombre d’entrades a la Catedral de Santiago de Compostela. En la figura 1 es pot observar que el nombre de persones que han fet aquests itineraris augmenta contínuament, sobretot quan la festivitat de Sant Jaume és un diumenge, com s’esdevé als anys 1999, 2004 i 2010.

 

Figura 1: Milers de pelegrins entre 1998 i 2015. (Font: http://www.gronze.com).

Una altra qüestió interessant a abordar és l’estacionalitat del Camí, ja que, com es pot observar a la figura 2, la majoria de peregrins que arriben a Santiago de Compostela es concentren entre els mesos de maig i setembre (78%). Aquesta dada il•lustra la necessitat de crear unes polítiques turístiques que permetin desestacionalitzar aquest producte cultural.

Figura 2: Percentatge de pelegrins segons el mes de l’any. (Font: http://www.gronze.com).

En aquest sentit, també cal fer referència al país d’origen del pelegrins (figura 3), on destaca el públic espanyol (46,6%) a qui agrada la proposta per motius de proximitat, preu, oferta de recursos naturals i culturals.... A molta distància trobem els ciutadans italians (8,4%), qui els motiva el vincle religiós del camí, i els alemanys (7,2%), que troben en aquesta oferta una experiència única a baix cost. Crida l’atenció que el públic dels Estats Units ocupi la quarta posició, fet que es pot explicar per la gravació i projecció de la pel•lícula The Way, on el protagonista es mou pels paisatges del Camí Francès.

Figura 3: Percentatge de pelegrins segons el país d’origen. (Font: http://www.gronze.com).

Un darrer aspecte a abordar és el número de pelegrins per itinerari. En la figura 4 es pot apreciar com més del 65% dels pelegrins que durant el 2015 arribaren a Santiago de Compostela havien realitzat el camí francès. Aquesta dada permet detectar que cal establir polítiques de millora de la capacitat de càrrega, i conseqüentment, desmassificar l’itinerari més concorregut.

Figura 4: Percentatge de pelegrins segons l’itinerari. (Font: http://www.gronze.com).

Conclusions:

Cada vegada són més les destinacions, sobretot les urbanes, que aposten per una oferta cultural diversificada (museus, gastronomia, patrimoni...) i poder així respondre, al mateix temps, a les necessitats de la població local i dels visitants.

Aquest fet ha generat importants fluxos de persones que es desplacen per la geografia mundial buscant propostes culturals, bé com a principal motivació o com a complement de les vacances, relacionades amb la combinació dels elements gaudi i coneixement.

En aquest article s’ha pogut observar com un producte cultural, com és el Camí de Santiago, creix any rere any, no només, gràcies, a la promoció que en fan els agents turístics (Xunta de Galicia, Junta de Castilla y León, Junta de La Rioja i la Comunidad Foral de Navarra), sinó també per la importància del boca-orella i per la repercussió mediàtica del Camí a les xarxes socials, com ara Instagram i Facebook.

Així doncs, com que es tracta d’una oferta molt complerta (atractius naturals, culturals i experiencials; preus assequibles; gastronomia variada; coneixement d’altres llengües i cultures; pràctica esportiva...), és moment de preguntar-se si d’aquí a uns anys, el Camí de Santiago pot ser tant massificat que perdi l’encant i acabi morint d’èxit.

 

 

 

Bibliografia:

BALLART, J. i TRESSERRAS, J. (2008). Gestión del patrimonio cultural, Barcelona, Ariel Patrimonio.
DECARLI, G. (2008). “Innovación en museos: Museo y comunidad en la oferta al turismo cultural”. ROTUR: Revista de Ocio y Turismo. Coruña. Nº1, pp. 87-101.

DE CLUZEAU, C.O. (2000). Le Tourisme culturel 2ª éd., Paris: Presses Universitaires de France - PUF.
FAYOS, T.; GONZÁLEZ-GALLARZA, M. i MALLOR, E. (2013). ¿Qué es y cómo se mide el Turismo Cultural? Un estudio longitudinal con series temporales para el caso Español. Pasos. Revista de turismo y patrimonio cultural. Vol. 11, Nº 2, p. 269-284.

GARCÍA CANCLINI, N. (2007). Turismo cultural: Paranoicos versus utilitaristas. Universidad Metropolitana de México.
GREFFE, X. (2002). “Les rapports entre l’offre culturelle et le public touristique: une opportunité pour la culture, le tourisme et l’économie. A D. Vidal (Ed.), Cultura i turisme. Cultura y turismo. Culture et tourisme. Actes del Seminari dut a terme a Barcelona el novembre de 1999. Girona: Universitat de Girona.

HERRERO PRIETO, L.C., SANZ DÍEZ, M.I. i SANZ LARA, J.A. (2002). Turismo cultural de museos: análisis y valoración, Estudios turísticos, nº 153, p. 61-83.

JUAN TRESSERRAS, J. (2003). El aprovechamiento turístico de los bienes patrimoniales. Ponència presentada en el Congrés Iberoamericà: Patrimonio Cultural, Desarrollo y Turismo, Morelia, México, Juny de 2003.

MANTECÓN, A.R. (2005) “Usos y desusos del patrimonio cultural: retos para la inclusión social en la ciudad de México” en IV Semana dos museus- Preservaçao em Museus: Identidades, políticas, memórias, agosto de 2003, Universidade de Sao Paulo, Sao Paulo.

RUIZ, J. A. (1997). El turismo cultural: Luces y sombras. Estudios Turísticos, nº 134, p. 43-54.
SANTANA TALAVERA, A. (2003). Patrimonios culturales y turistas: unos leen lo que otros miran. Pasos: Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 1: 1-12.

SCHMILCHUK, G. (2000). Venturas y desventuras de los estudios de público. Porto Arte, Porto Alegre, v.11, p.77-104.

TRONCOSO, C. A. i ALMIRÓN, A.V. (2005). “Turismo y patrimonio: hacia una relectura de sus relaciones”. CONICET, Argentina.

URRY, J. (1990) O olhar do turista. Lazer e viagens nas sociedades contemporâneas, São Paulo, SESC i Studio Nobel, 1996.

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferencies.

Per saber més sobre les cookies que utilitzem i com eliminar-les, visiti Política de cookies

Accepto

POLÍTICA DE COOKIES

Aquest web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, l'usuari té l'opció d'impedir la generació de 'cookies' i l'eliminació de les mateixes mitjançant la selecció de la corresponent opció en el seu navegador. En cas de bloquejar l'ús de 'cookies' en el seu navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Què és una 'cookie'?

Una 'cookie' és un petit fragment de text que els llocs web envien al navegador i que s'emmagatzemen en el terminal de l'usuari, el qual pot ser un ordinador personal, un telèfon mòbil, una tableta, etc. Aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la seva visita, com l'idioma i les opcions preferides, la qual cosa pot facilitar la seva propera visita i fer que el lloc resulti més útil en personalitzar el seu contingut. Les 'cookies' exerceixen un paper molt important, en millorar l'experiència de l'ús de la web.

Com s'utilitzen les 'cookies'?

En navegar per aquest portal web l'usuari està acceptant que es puguin instal·lar 'cookies' en la seva terminal i que ens permeten conèixer la següent informació:
Informació estadística de l'ús de la web.
El 'login' de l'usuari per mantenir la sessió activa a la web.
El format de la web preferent en l'accés des de dispositius mòbils.
Les últimes cerques realitzades en els serveis de la web i dades de personalització d'aquests serveis.
Informació sobre els anuncis que es mostren a l'usuari.
Informació de les enquestes en les quals ha participat l'usuari.
Dades de la connexió amb les xarxes socials per als usuaris que accedeixen amb el seu usuari de Facebook o Twitter.

Tipus de 'cookies' utilitzades

Aquesta web utilitza tant 'cookies' temporals de sessió com 'cookies' permanents. Les 'cookies' de sessió emmagatzemen dades únicament mentre l'usuari accedeix a la web i les 'cookies' permanents emmagatzemen les dades en el terminal perquè siguin accedits i utilitzats en més d'una sessió.

Segons la finalitat per la qual es tractin les dades obtingudes a través de les 'cookies', el web pot utilitzar:

'Cookies' tècniques

Són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts per a la difusió de videos o so.

'Cookies' de personalització

Són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en la seva terminal o que el propi usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del com accedeix al servei, el disseny de continguts seleccionat, geolocalización del terminal i la configuració regional des d'on s'accedeix al servei.

'Cookies' publicitàries

Són aquelles que permeten la gestió eficaç dels espais publicitaris que s'han inclòs a la pàgina web o aplicació des de la qual es presta el servei. Permeten adequar el contingut de la publicitat perquè aquesta sigui rellevant per a l'usuari i per evitar mostrar anuncis que l'usuari ja hagi vist.

'Cookies' d'anàlisi estadística

Són aquelles que permeten realitzar el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris en els llocs web. La informació recollida mitjançant aquest tipus de 'cookies' s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web, aplicació o plataforma i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris d'aquests llocs, amb la finalitat d'introduir millores en el servei en funció de les dades d'ús que fan els usuaris.

'Cookies' de tercers

En algunes pàgines web es poden instal·lar 'cookies' de tercers que permeten gestionar i millorar els serveis oferts. Com per exemple, serveis estadístics de Google Analytics i Comscore.