• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
  • (+34) 934 914 112
  • whatsapp icon(+34) 646 815 553

1 LES RELACIONS ENTRE EL TURISME CULTURAL I LES DESTINACIONS TURÍSTIQUES

LES RELACIONS ENTRE EL TURISME CULTURAL I LES DESTINACIONS TURÍSTIQUES
Dra. Ester Noguer i Juncà (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)
Sr. Àlvar Sáez i Puig (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)

 

INTRODUCCIÓ


Des de l’Antiguitat les visites culturals han estat una de les motivacions per molts viatgers i aquesta connexió s’ha anat fent més nítida a partir del Renaixement i, sobretot, amb els denominats viatges del Grand Tour.


L’interès per la cultura i la indústria del viatge està present quan neix la dinàmica turística moderna. El turisme cultural és hereter de la principal pràctica que ha fonamentat l’activitat turística des dels seus orígens en l’època moderna, a partir del segle XVIII, recordem el Grand Tour1 de la jove aristocràcia britànica per Europa. Per a Grande Ibarra (2001) es podria considerar al Grand Tour del segle XVIII, viatges d’una reduïda elit social amb l’objectiu de conèixer in situ els grans tresors patrimonials clàssics, com un origen remot dels actuals viatges culturals i en si, del turisme cultural.

En aquest sentit, no hi ha dubte que el turisme s’ha convertit en una de les expressions més importants de la vida contemporània; i, particularment el turisme cultural, que s’ha configurat com un dels components amb més projecció del sector i, a la vegada, una de les manifestacions més significatives de l’anomenat postmodernisme cultural contemporani (Bourdieu i Darbel, 1969; Delgado, 2000).

 

DEFINICIONS DEL CONCEPTE DE TURISME CULTURAL


El turisme cultural és una àrea d’estudi cada vegada més freqüentada per assagistes i investigadors, que l’aborden des de nombrosos punts de vista, doncs si en un principi foren els geògrafs els que s’aproximaren a aquesta temàtica, a poc a poc han anat incorporant-se els gestors culturals, els sociòlegs, els antropòlegs, els economistes, etc. (Ramos Lizana, 2007).


Diversos autors, estudis, entitats i institucions s’han preocupat per trobar una definició del terme, tot i que això representa una enorme varietat de definicions, reflexions i anàlisis sobre allò que vol dir el turisme cultural. És un concepte dinàmic en el qual hi ha dos factors a tenir en compte: l’espai i el temps. Mchkercher i Du Cros (2002) subratllen que existeixen tantes definicions com tipus de turistes, i atribueixen l’absència de consens a la joventut del sector i a la diversitat de productes existents.

Greg Richards (1998) defineix el Turisme Cultural com tots els moviments de persones amb destí a atractius culturals concrets, com llocs d’interès patrimonial, manifestacions artístiques i culturals, exposicions d’art i teatre, en ciutats ubicades en països que no són el seu lloc habitual de residència.


Juan i Matamala (2005) indiquen que tot el patrimoni és susceptible de ser convertit en un producte turístic de consum i que una bona planificació turística prèvia és necessària en la creació dels productes. Conèixer la demanda és, doncs, un eix essencial del Turisme Cultural.

Segons la Unió Europea (1993), els diversos segments de la demanda de turisme cultural es poden dividir en:

  • Persones d’edat avançada amb recursos econòmics limitats però amb una disposició a viatjar en qualsevol època de l’any.
  • Joves que cerquen l’aventura i el fet inèdit.
  • Persones de negocis amb recursos elevats que cerquen un producte turístic de qualitat.
  • Clientela familiar que sol participar de la vida cultural de l’entorn i posseeix un radi d’acció limitat a uns 100 km.
  • Clients erudits que normalment viatgen sols i cerquen personal especialitzat que els subministri un elevat nivell de qualitat (Op. Cit. André, Cortés i López, 2003).

Així doncs, i d’acord amb Morère i Perelló (2013), el Turisme Cultural es pot considerar com una categoria que, partint del patrimoni i la seva conservació, complementa altres formes participatives i creatives de la Cultura, incloent-hi les que genera el mateix viatge, i les relacions amb les comunitats de destí.

 

LES RELACIONS ENTRE EL TURISME CULTURAL I LES DESTINACIONS URBANES


Les grans destinacions culturals són les ciutats. Aquestes ofereixen un ventall ampli d’activitats i serveis relacionats amb l’oferta cultural. El patrimoni material, el patrimoni immaterial i els esdeveniments efímers són el punt de partida d’aquesta diversificació cultural. La ciutat en si mateixa es converteix en una icona cultural, en un lloc d’obligada visita o de reclam turístic. En molts casos la motivació cultural del viatger no està en un primer pla, sinó que esdevé complementari a altres tipus de motivacions, com és el cas de Barcelona.


En el segle XXI és inimaginable una ciutat turística sense consum cultural. Van de la mà, tot i així no sempre la relació és equitativa o mancada de confrontacions entre el medi emissor i el medi receptor. La tutela de la identitat local enfront de l’elaboració de productes “artificialitzats”, per acontentar el turista, és motiu de lluita entre visitants i població local. Una mostra d’aquest conflicte és Les Rambles de Barcelona, on abunden les botigues de souvenirs importats d’altres zones (barrets mexicans, castanyoles...) i els restaurants i bars de productes no locals (paelles congelades, pizzes....), implicant la desaparició de botigues autòctones.

Una generació més preparada intel·lectualment cerca productes diversificats, a mesura de, on no prima la quantitat sinó la qualitat, en l’entorn de les anomenades experiències úniques, productes fets a mida per i per al turista, és a dir, el visitant vol ser actor (actitud participativa) i no només espectador (actitud contemplativa). El llistó puja cercant creativitat, innovació i sumant oci més cultura.


La ciutat turística aposta per un fenomen en creixement mundial com és el turisme cultural. La seva planificació estratègica, territorial té en compte les necessitats d’un públic àvid de cultura però també d’entreteniment, de passar-ho bé, de socialitzar-se, de viure moments únics. (Hood, 1983). Un exemple és el Cosmo Caixa de Barcelona, que amb el lema “gaudeix aprenent”, combina una experiència d’oci i una de cultura per a tots els públics, però especialment per les famílies i pels escolars.

 

LES RELACIONS ENTRE EL TURISME CULTURAL I LES DESTINACIONS DE MUNTANYA


La imatge turística del patrimoni cultural de les destinacions de muntanya de Catalunya està centrada bàsicament en monuments de l’època medieval, bàsicament en les esglésies romàniques.


Des del període romàntic (finals del segle XIX) fins avui dia, aquests atractius es tendeixen a immortalitzar com un element sencer, enquadrat en el seu entorn natural i urbà més proper i sense presència humana, és a dir, s’acostumen a presentar com a “peces de museu” idònies pel consum individual, com a punt de contacte entre el “jo” i el més enllà, com a espais desproveïts de vida quotidiana... En definitiva, com una idealització de la noció de relació individual entre el patrimoni construït i l’individu.


Al mateix temps, aquestes imatges mostren aspectes visibles per a qualsevol visitant, com les façanes principals, els campanars, detalls de les portalades... uns cànons que també encara persisteixen des de l’època romàntica. No obstant, també hi ha fotografies d’interior, tot i que són molt minoritàries, i exposen gairebé únicament elements molt integrats en l’imaginari, com el frontal de l’església de Sant Esteve de Llanars o la màndorla amb el Pantocràtor de Boí..., és a dir, elements que sovint apareixen a la premsa escrita, a les novel·les o als blogs de viatges, entre d’altres.


Val a dir, però, que no totes les esglésies tenen el mateix pes en l’imaginari col·lectiu, sinó que hi ha una sèrie d’elements més coneguts que d’altres, com són l’església de Sant Cristòfol de Beget o Sant Climent de Taüll. Cal esmentar que aquest fet no es exclusiu de les destinacions de muntanya, sinó que també s’ha observat en estudis de la imatge turística de les ciutats2 .

Així doncs, tot i els canvis en les demandes turístiques, el mainstream de les zones de muntanya de Catalunya son, per una banda, herència de la interpretació romàntica, per tant, no son imatges sorgides del no-res, sinó imatges que responen a una realitat social determinada; i per altra banda, son una construcció social que es retroalimenta: els turistes actuen com a consumidors d’imatges creades per altres (busquen poder contemplar aquells elements que s’ajusten a les representacions dels llocs i de les cultures que han interioritzat des de casa a través de reportatges, llibres, Internet, etc.), i al mateix temps, fan de productors (fan fotografies que comparteixen amb el seu cercle familiar o a les xarxes socials) d’unes visuals que seran consumides pels futurs visitants, reforçant així unes determinades percepcions sobre aquell espai.

 

LES RELACIONS ENTRE EL TURISME CULTURAL I LES DESTINACIONS DE LITORAL
Fins fa uns anys, les destinacions de les zones costaneres es basaven, gairebé exclusivament, en el model de sol i platja, és a dir, on el visitant adoptava una actitud de dolce farniente: prendre el sol, menjar i sortir de festa.


Actualment, atès que el públic és més exigent ja que té una major experiència viatgera, més formació i més interès en conèixer el patrimoni de la regió que visita, els nuclis receptors de turisme s’han vist obligats a incloure dins la seva oferta el producte cultural, entès com a complement del sol i platja. Per aquest motiu, avui dia, gran part dels municipis de litoral de Catalunya compten amb propostes de turisme cultural, com ara els museus de Sitges, el festival de música de Cap Roig de la Costa Brava o el “paquet” Alella Vinícola del Maresme.


Al mateix temps, aquesta diversificació d’oferta ha permès als gestors turístics de les zones de litoral a lluitar contra l’estacionalitat, un dels principals inconvenients de l’activitat turística arreu del món. Aquest és el cas de la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat (Cadaqués), on el treball de gestió de públics ha generat poder allargar la temporada turística des de mitjans de març fins a finals d’octubre.
Una altra evidència és Tossa de Mar, al sud de la Costa Brava, on han apostat per donar a conèixer el seu patrimoni gastronòmic, amb la temporada de la cuina del peix, el seu patrimoni cultural tangible, tot elaborant rutes turístiques medievals o barroques, i el patrimoni intangible, com la fira dels indians.

 

CONCLUSIONS


En les pàgines anteriors, es pot constatar que, tot i que en alguns destinacions turístiques les propostes culturals no són oferta primària sinó complementària, sí que la gran majoria d’espais turístics, independentment de la seva localització geogràfica, aposten per diversificar la oferta i “posar en valor” els atractius de caràcter cultural, tant els tangibles com els intangibles.

També cal anotar que el turisme cultural, sobretot en destinacions urbanes, és un fenomen en constant creixement tant en oferta com en demanda. Una mostra és Paris, on “reinventa” la seva oferta cultural, i on fins i tot, des del consistori municipal han creat un equip de treball que vetlla per la creació i disseny de productes culturals.


Alhora, també es pot constatar que abans de la creació d’oferta cultural abunden els estudis de públic, tenint en compte les motivacions, les necessitats, els gustos... del visitants potencials. Un exemple són les visites teatralitzades en les quals el visitant és un actor més, té la possibilitat de viure una estona en una època passada... és a dir, poder tenir una experiència única vinculada a les emocions.


En definitiva, des del nostre punt de vista l’aposta guanyadora en turisme cultural és la combinació d’entreteniment i coneixement, és a dir, aprendre i divertir-se al mateix temps, un aspecte que procedeix de la cultura clàssica greco-romana.

 

 

 

 

Viatges d’una reduïda elit social amb l’objectiu de conèixer in situ els grans tresors patrimonials clàssics.

2 Donaire, J.A i Galí, N. (2011). La imagen turística de Barcelona en la comunidad de flickr

 

BIBLIOGRAFIA
ANDRÉ, M.; CORTÉS i LÓPEZ, J. (2003). Turismo cultural: Cuando el recurso supera al destino turístico. El caso de Figueres. ESADE. p. 1-22.
BOURDIEU, P. i DARBEL, A. (1969). L’amour de l’art. Les musées d’art européens et leur public. Paris: Les Editions de Minuit.
DELGADO RUIZ, M. (2000). “Trivialidad y trascendencia. Usos sociales y políticos del turismo cultural”, en Turismo Cultural: el Patrimonio Histórico como fuente de riqueza (Herrero Prieto, L., C., coord.), Valladolid, en Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León, p.31-52.
DONAIRE, J. A. (2008). Turisme cultural, entre l’experiència i el ritual. Bellcaire d Empordà: Vitela.
DONAIRE, J. A. I GALÍ, N. (2011). “La imagen turística de Barcelona en la comunidad de flickr”. Cuadernos de Turismo, núm. 27, p. 291-303.
GRANDE IBARRA, J. (2001) Análisis de la oferta de Turismo Cultural en España, Estudios Turísticos, Instituto de Estudios Turísticos (IET), nº 150, p. 15-40.
JUAN TRESSERRAS, J. i MATAMALA, J. C. (2005). El turismo cultural en España como fuente de empleo para los profesionales del patrimonio. A Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, nº 54, p. 73-83.
McKERCHER, B. i DU CROS, H. (2002). Cultural Tourism: the Partnership Between Tourism and Cultural Heritage management. New York. Haworth.
MORÈRE, N i PERELLÓ, S. (2013). Turismo cultural, patrimonio, museos y empleabilidad. EOI (Escuela Organización Industrial).
NOGUER, E. (2014). La imatge turística del Pirineu català: el cas de la Vall de Camprodon. Tesi doctoral. Girona: Universitat de Girona [en línia]. [Consulta: 16 d’abril de 2016].
RAMOS LIZANA, M. (2007). El turismo cultural, los museos y su planificación. Gijón (Asturias), Trea.
RICHARDS, G. (1998). “Cultural tourism in Europe: recent developments”. Actas del Congreso Europeo sobre itinerarios culturales y rutes temáticas. Logroño, 20-22 de novembre de 1997, 10.

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferencies.

Per saber més sobre les cookies que utilitzem i com eliminar-les, visiti Política de cookies

Accepto

POLÍTICA DE COOKIES

Aquest web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, l'usuari té l'opció d'impedir la generació de 'cookies' i l'eliminació de les mateixes mitjançant la selecció de la corresponent opció en el seu navegador. En cas de bloquejar l'ús de 'cookies' en el seu navegador és possible que alguns serveis o funcionalitats de la pàgina web no estiguin disponibles.

Què és una 'cookie'?

Una 'cookie' és un petit fragment de text que els llocs web envien al navegador i que s'emmagatzemen en el terminal de l'usuari, el qual pot ser un ordinador personal, un telèfon mòbil, una tableta, etc. Aquests arxius permeten que el lloc web recordi informació sobre la seva visita, com l'idioma i les opcions preferides, la qual cosa pot facilitar la seva propera visita i fer que el lloc resulti més útil en personalitzar el seu contingut. Les 'cookies' exerceixen un paper molt important, en millorar l'experiència de l'ús de la web.

Com s'utilitzen les 'cookies'?

En navegar per aquest portal web l'usuari està acceptant que es puguin instal·lar 'cookies' en la seva terminal i que ens permeten conèixer la següent informació:
Informació estadística de l'ús de la web.
El 'login' de l'usuari per mantenir la sessió activa a la web.
El format de la web preferent en l'accés des de dispositius mòbils.
Les últimes cerques realitzades en els serveis de la web i dades de personalització d'aquests serveis.
Informació sobre els anuncis que es mostren a l'usuari.
Informació de les enquestes en les quals ha participat l'usuari.
Dades de la connexió amb les xarxes socials per als usuaris que accedeixen amb el seu usuari de Facebook o Twitter.

Tipus de 'cookies' utilitzades

Aquesta web utilitza tant 'cookies' temporals de sessió com 'cookies' permanents. Les 'cookies' de sessió emmagatzemen dades únicament mentre l'usuari accedeix a la web i les 'cookies' permanents emmagatzemen les dades en el terminal perquè siguin accedits i utilitzats en més d'una sessió.

Segons la finalitat per la qual es tractin les dades obtingudes a través de les 'cookies', el web pot utilitzar:

'Cookies' tècniques

Són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts per a la difusió de videos o so.

'Cookies' de personalització

Són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en la seva terminal o que el propi usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del com accedeix al servei, el disseny de continguts seleccionat, geolocalización del terminal i la configuració regional des d'on s'accedeix al servei.

'Cookies' publicitàries

Són aquelles que permeten la gestió eficaç dels espais publicitaris que s'han inclòs a la pàgina web o aplicació des de la qual es presta el servei. Permeten adequar el contingut de la publicitat perquè aquesta sigui rellevant per a l'usuari i per evitar mostrar anuncis que l'usuari ja hagi vist.

'Cookies' d'anàlisi estadística

Són aquelles que permeten realitzar el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris en els llocs web. La informació recollida mitjançant aquest tipus de 'cookies' s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web, aplicació o plataforma i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris d'aquests llocs, amb la finalitat d'introduir millores en el servei en funció de les dades d'ús que fan els usuaris.

'Cookies' de tercers

En algunes pàgines web es poden instal·lar 'cookies' de tercers que permeten gestionar i millorar els serveis oferts. Com per exemple, serveis estadístics de Google Analytics i Comscore.